" El poder de elegir" d'Annie Marquier

Aquest llibre està estructurat en dues parts molt clares i diferenciades: la primera ens descriu abastament l’actual paradigma de víctima i la segona el nou paradigma de la responsabilitat-atracció-creació.

A.- Definició de la persona:

A diferència de Tolle per qui calia desfer l’ego i deixar que el ser es manifestés el màxim possible, per Marquier la personalitat (l’equivalent a l’ego) és molt necessària per manifestar l’Ello (l’equivalent al Ser).

L’èsser humà està constituït per:

1.- Ser interior: ànima (centre, Àngel solar, Crist interior, Font, Jo superior, Guia interior, Ego (amb majúscula) (per Marquier és l’Ello).

Està format de matèria (o consciència) vibrant a una freqüència molt elevada.

“Des del punt de vista de la consciència humana ordinària aquest ésser interior és perfecte en si; tot llum, tot amor, tot intel•ligència, tot consciència, tot poder, etc... és el que s’expressa amb freqüència quan es diu que aquest ser és de naturalesa “divina”. Considerem que això és el que som en essència.”

“Som perfectes en essència i simplement tenim barreres i insuficiències en el nostre vehicle que ens impedeixen, de moment, manifestar la nostra perfecció.”

2.- El vehicle de manifestació del ser interior: personalitat o ego.

Format per: cos mental - pensaments

cos emocional - emocions

cos físic

Tot plegat permet a l’Ello manifestar-se en el mon de la matèria.

Però no som això, “som en essència un ser, una consciència que posseeix tot això i que n’ha d’obtenir el domini”.

Dintre de la ment en distingeix dues:

a. Ment inferior (o concreta o automàtica)

No està en contacte amb l’Ello.

Funciona com un ordinador a partir de programacions construïdes en el passat. Funció principal: assegurar la supervivència de la personalitat a tota costa. “Si la nostra vida està dirigida per al part inferior de la ment tenim molt poques probabilitats de tenir una vida satisfactòria.”

b. Ment superior (o absoluta)

Està en contacte amb l’Ello.

Està constituïda d’una substància mental que vibra a alta freqüència.

És el pont entre l’Ello i la personalitat; en transmet la voluntat.

Per Marquier “el control s’assoleix quan hi ha un desplaçament de la consciència i en l’instant en que comencem a desidentificar-nos del vehicle de manifestació per identificar-nos amb l’essència del que som: amb l’Ello.”

B.- El paradigma de la víctima:

L’estat d’ànim de víctima es pot definir així:

“ Sóc impotent i vulnerable en un mon hostil, injust, perillós i sotmès a l’atzar.

Hi ha persones que tenen sort i altres que no. La vida és incoherent, imprevisible i plena de perills. No tinc, o tinc molt poc, poder sobre el que pot passar a la meva existència. És molt difícil obtenir el que un vol a la vida. El millor que podem fer és lluitar, intentar controlar al màxim, protegir-se i defendre’s dels demés (...) i per últim, tal vegada pregar al cel perquè no ens caigui a sobre.”

C.- El paradigma de la responsabilitat-atracció-creació:

Marquier llança una “bomba” que equipara amb el descobriment de que la terra és rodona:

“No només tenim el poder de triar les nostres respostes al que s’ens presenta a la vida sinó que:

Som la font de tot el que ens passa i de tot el que se’ns presenta a la nostra vida, o...

L’atzar no existeix, som nosaltres els quins atraiem el que es presenta en el nostre univers (persones, circumstàncies, aconteixements,...)”